Henri Meilhac

Henri Meilhac

Biografia
Naixement	(fr) Henry Meilhac 23 febrer 1831 París
Mort	6 juliol 1897 (66 anys) París
Sepultura	cementiri de Montmartre
12è Seient 15 de l'Acadèmia Francesa 26 abril 1888 – 6 juliol 1897 ← Eugène Labiche – Henri Lavedan →
Dades personals
Formació	Col·legi Louis-le-Grand
Activitat
Ocupació	llibretista, lletrista, dramaturg, escriptor
Membre de	Acadèmia Francesa (1888–1897)
Nom de ploma	Ivan Baskoff Thallin
Obra
Obres destacables (segle XIX) La Périchole (en) (segle XIX) La Belle Hélène (segle XIX) La Grande-Duchesse de Gérolstein (1866) La vie parisienne (en) (2010) Carmen
Premis (31 desembre 1884)  Oficial de la Legió d'Honor (1869)  Cavaller de la Legió d'Honor
Signatura

Henri Majak, conegut com a Henri Meilhac, (París, 21 de febrer de 1831 - París, 6 de juliol de 1897) va ser un autor dramàtic i llibretista d'operetes i d'òpera francès.

Va estudiar al Collège Louis-le-Grand i després es va posar a treballar en una llibreria. Va treballar tot seguit com a dissenyador per al "Journal pour rire", de 1852 a 1855 signant amb el pseudònim de Thalin, així mateix va col·laborar amb diversos articles en revistes, destacant ja per la seua fantasia i l'esperit més revolucionari. Va ser un vividor i gran amant de les dones que, això no obstant, es va quedar solter.

Amb Ludovic Halévy, a qui va conèixer l'any 1860, comença una col·laboració que duraria més de vint anys, i durant la qual van escriure els més cèlebres llibrets per a les operetes de Jacques Offenbach: La Belle Hélène (1864); La vie parisienne (1866); La Grande-Duchesse de Gérolstein (1867); i La Périchole (1868). Així mateix van escriure el llibret de Carmen de Georges Bizet (1875). Va ser l'autor dels llibrets de Charles Lecocq i de Florimond Ronger, anomenat Hervé.

Tots dos plegats van escriure vodevils i comèdies: "Les Brebis de Panurge" (1863); "Fanny Lear" (1868); "Froufrou" (1869); "Tricoche et Cacolet" (1872); "Le prince" (1876); "La Cigale" (1877); "Le Mari de la débutante" (1879).

En aquest duo d'escriptors Henri Meilhac aportava la seua irresistible fantasia, que ratllava, a vegades, en l'extravagància. Guanyava molts diners que gastava amb generositat, cercant la inspiració en els grans restaurants, els cigars i el champagne.

La col·laboració d'ambdós va acabar en 1881. Meilhac, això no obstant, va participar en la confecció d'altres llibrets, com Mam'zelle Nitouche (1883), amb Albert Millaud (1844) i Manon de Jules Massenet amb Philippe Gille. També va ajudar a Georges Feydeau en els seus començaments.

Va ser nomenat membre de l'Acadèmia francesa el 26 d'abril de 1888, va ocupar la butaca núm. 15, succeint Eugène Labiche.